La ciencia española…

Octubre 7, 2009

No tengo nada que añadir a lo que se haya dicho ya.
Aunque sea éste un blog clínicamente muerto siempre hay razones de fuerza mayor para añadir una entradita más.

Desde aquí, una más que probable víctima de los planes del gobierno confirma que:

La ciencia española no necesita tijeras

grácias a la aldea irreductible por la iniciativa.


Microrelato de amor

Agost 5, 2008

Era mezquina y manipuladora. Rezumaba estrogenos en todos sus actos.


Mentidas de bajo presupuesto

Juny 28, 2008

Hace ya un tiempo que me abruma la absurdidad fanática que se ha adueñado de nuestra sociedad. Lo más triste es observar como gente que aprecias de verdad cae en ésta decadente espiral de idiotez.

Para poner un ejemplo, recupero un par de mails que me decepcionaron sobremanera y que muestran hasta que punto nos dejamos manipular y anulamos nuestra capacidad de raciocinio ante una causa que creemos justa o que, en cualquier caso, nos ayuda a mantener nuestra consciencia tranquila. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La Iniciativa

Juny 23, 2008

Me acerqué a la ventanilla cuando llegó mi turno. Estaba algo apartada, en una esquina cercana a la cámara. Tomé asiento y saludé a la secretaria que me atendía, una mujer de mediana edad con aires de funcionario que no paraba de escribir a toda velocidad, tramitando quizás el último pedido.

-Bienvenido a la Oficina de Iniciativas. -me recibió en tono frío sin apartar la vista del monitor ni los dedos del teclado- En que puedo ayudarle? Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Fins les estrelles

Mai 29, 2008

L’Andreu es sentia petit. El volant era enorme. No el podria girar de cap manera. De totes formes hi posà les mans a sobre i, com per art de màgia, es va encongir a poc a poc fins adaptar-se a la seva mida. Els pedals, solidaris amb el seu company, s’allargaren fins que va notar la seva còmoda pressió sota els peus. Un cinturo vermell molt ample va sortir de darrera al seient i el va embolcallar ben fort. L’autobús amb prou feines va fer soroll al engegar-se i començà la marxa suaument, amb un vaivé més propi d’un vaixell que d’un vehicle de quatre rodes. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El temps

Mai 15, 2008

Crec que s”ha dit de tot sobre el temps. Els científics diuen que el temps no es absolut sinó relatiu. Els poetes que si és un gegant que ens empenya cap a l’abisme, convertint el dia a dia en una carrera contrarellotge. Els visionaris que si és la causa de tots els mals del Món i, a la vegada, allò que el fa moure. El temps està a tot arreu, i miris on miris trobaràs un rellotge, per recordar-te qui mana sobre el teu temps.

Però hi ha quelcom molt important sobre el temps, algo que ningú pot negar, i és que amb el temps no s’hi juga. Sabem que aquell que menysprea els horaris, tard o d’hora rebrà les conseqüències d’una societat ordenada. Quants comentaris s’han sentit a la oficina sobre el company que fa tard? Quantes promeses d’amor s’han callat per no ser puntual a la primera cita? Quantes classes a primera hora s’han perdut? Quants trens de vital importància han deixat enrere a algú?

Estem farts de veure superproduccions cinematogràfiques parlant sobre els cataclismes dels viatges en el temps, i com els herois han de moure cel i terra per reparar les aberracions dels qui juguen amb el temps i així salvar el Món. I qui està més qualificat que els guionistes de Hollywood per decidir el què està i bé i què malament?

No senyor. Amb el temps no s’hi juga.

Tot això em passa pel cap mentre miro atemorit el compte erera pel següent metro. Baixa un segon, un altre, un altre i …. de cop, insolent vers les lleis més severes de la física, torna a saltar vint-i-quatre segons enrere, posant en perill un cop més la seguretat de l’univers i del continu espaitemps.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Toman forma sus últimas palabras

Abril 6, 2008

Vimos su figura encorvada sobre la arena. Con un palo de media vara garabateaba curiosas figuras sobre las dunas de la playa y así nos recibió, refunfuñando, más para sí que a nuestra causa. Ignoró nuestra primera demanda. Y abstraído como estaba solo fue posible llamar su atención pisoteando esos bocetos que pintaba.

-“¿Que garabatos son éstos que hacéis?”- le inquirimos

-“¿Que qué hago, preguntáis?” -el viejo se levantó, algo alterado ante nuestro estropicio.- “¿Y bien, que creen hacer ustedes al maltratar éstas figuras?” Llegeix la resta d’aquesta entrada »