Fins les estrelles

Mai 29, 2008

L’Andreu es sentia petit. El volant era enorme. No el podria girar de cap manera. De totes formes hi posà les mans a sobre i, com per art de màgia, es va encongir a poc a poc fins adaptar-se a la seva mida. Els pedals, solidaris amb el seu company, s’allargaren fins que va notar la seva còmoda pressió sota els peus. Un cinturo vermell molt ample va sortir de darrera al seient i el va embolcallar ben fort. L’autobús amb prou feines va fer soroll al engegar-se i començà la marxa suaument, amb un vaivé més propi d’un vaixell que d’un vehicle de quatre rodes. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

El temps

Mai 15, 2008

Crec que s”ha dit de tot sobre el temps. Els científics diuen que el temps no es absolut sinó relatiu. Els poetes que si és un gegant que ens empenya cap a l’abisme, convertint el dia a dia en una carrera contrarellotge. Els visionaris que si és la causa de tots els mals del Món i, a la vegada, allò que el fa moure. El temps està a tot arreu, i miris on miris trobaràs un rellotge, per recordar-te qui mana sobre el teu temps.

Però hi ha quelcom molt important sobre el temps, algo que ningú pot negar, i és que amb el temps no s’hi juga. Sabem que aquell que menysprea els horaris, tard o d’hora rebrà les conseqüències d’una societat ordenada. Quants comentaris s’han sentit a la oficina sobre el company que fa tard? Quantes promeses d’amor s’han callat per no ser puntual a la primera cita? Quantes classes a primera hora s’han perdut? Quants trens de vital importància han deixat enrere a algú?

Estem farts de veure superproduccions cinematogràfiques parlant sobre els cataclismes dels viatges en el temps, i com els herois han de moure cel i terra per reparar les aberracions dels qui juguen amb el temps i així salvar el Món. I qui està més qualificat que els guionistes de Hollywood per decidir el què està i bé i què malament?

No senyor. Amb el temps no s’hi juga.

Tot això em passa pel cap mentre miro atemorit el compte erera pel següent metro. Baixa un segon, un altre, un altre i …. de cop, insolent vers les lleis més severes de la física, torna a saltar vint-i-quatre segons enrere, posant en perill un cop més la seguretat de l’univers i del continu espaitemps.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’Artista del Tot

Novembre 17, 2007

S’encengué un cigarret tot convençuda d’haver enllestit la feina. S’acomodà més a la butaca i mentre gustejava la primera calada donà un darrer cop d’ull a l’escriptori, tan sols per poder contemplar un cop més la bellesa subtil de l’autèntic ordre, caos, entropia o com volgués anomenar-se. Sí, era una feina ben feta. Tan sofisticada, completa i minuciosa que es feia digne del més purista barroc. No importava gaire que aquell ordre tingués sentit, fos injust, atzarós, o inclús cruel. L’Àlgebra mai es preocupava de les connotacions morals que pogués tenir la seva obra. Llegeix la resta d’aquesta entrada »