L’Artista del Tot

S’encengué un cigarret tot convençuda d’haver enllestit la feina. S’acomodà més a la butaca i mentre gustejava la primera calada donà un darrer cop d’ull a l’escriptori, tan sols per poder contemplar un cop més la bellesa subtil de l’autèntic ordre, caos, entropia o com volgués anomenar-se. Sí, era una feina ben feta. Tan sofisticada, completa i minuciosa que es feia digne del més purista barroc. No importava gaire que aquell ordre tingués sentit, fos injust, atzarós, o inclús cruel. L’Àlgebra mai es preocupava de les connotacions morals que pogués tenir la seva obra.